FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Vaga general. vaga de braços caiguts Vaga en què es deixa de treballar però es roman al lloc de treball. vaga de fam Mitjà de reivindicació que consisteix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició. vaga de zel Vaga que consisteix a complir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
intensa afecció física o moral, el dejuni, fer perdre el vigor, la vitalitat (a algú), causar-li amagriment i minva en l'estat de salut. Pobra noia: el neguit la consumeix. El nàufrag es consumia de fam i de set. Consumir-se esperant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la cama. El contrincant el va mossegar a l'orella. mossegar-se els dits Mossegar-se'ls en senyal d'impaciència, de contrarietat. mossegar-se els llavis Retenir-se el riure, el parlar, de despit, de ràbia. mossegar-se els punys Tenir fam. mossegar-se els punys Rosegar-se els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer carnívor de la família dels cànids, de pèl gris fosc, orelles erectes, cua llarga i peluda, molt voraç, que emet un udol característic (Canis lupus). Hem sentit els udols d'un llop. Menjar com un llop. Tenir una fam de llop. llop cerver Linx. llop [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pagaries o ho he somiat? Imaginar com a possible o realitzable (alguna cosa que no és d'esperar, de molt difícil realització). Qui hauria mai somiat de trobar-te ací? Que ell et concedeixi això, ni ho somiïs. Jo somiava poder tenir una caseta vora el mar. Qui té fam somia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cessar de viure. Tots hem de morir. Morir jove. Morir d'una desgràcia, d'un accident. Morir amb tot el coneixement. Morir ofegat, cremat. Morir de vellesa, de fam. No viurà gaire: es morirà aviat. Aquests presseguers es moren tots. Ésser afectat per alguna cosa d'una manera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que té quatre pisos. Tenir fam, set. Tenir calor, fred. Tenir febre. Tenir mal de cap. Tenir talent, memòria. Tenir raó, culpa. Tenir afecció per algú. Tenir odi, rancúnia. Tenir alegria, tristesa, mal humor. Tenir por. Tenir remordiments. Tenir maldecaps. Tenir motius [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
li ha fugit de les mans. Escapar-se. L'ocell ha fugit de la gàbia. Com fuig el temps! fugir a esperons batuts Fugir galopant. fugir d'estudi Defugir una qüestió, un assumpte, que no interessa o del qual no es vol parlar. fugir de fam i de feina Defugir tota obligació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ploma, prova d'escriure amb la meva, prova si et va bé la meva. Intentar de reeixir (a fer una cosa). Va provar d'alçar-se, però no va poder. Prova de convèncer-lo! Conèixer per experiència. Ell, pobre, ja ha provat la fam. Establir la veritat (d'una cosa), donant raons [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
destret per la necessitat, no escolta res. tenir el ventre ple Haver menjat molt. treure el ventre de mal any Aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc. treure el ventre de pena Saciar la fam. Regió exterior del cos corresponent al ventre. Ventre de la mare com a [...]
